Manos a la obra
Com diuen per ací “la llengua no te os “ i ja que ningú pot coartar la meua opinió a l’hora d’expressar-me, no he pogut quedar-me sense dir res a tots aquells que estan opinant sobre les obres i en particular sobre l’actuació de l’arquitecte que va permetre que una de les obres més importants i mes costoses de la història de Sueca, es semblara més a un capítol de la sèrie “manos a la obra” dels genials Benito i Manolo. Jo no canviaria res d’esta obra tan surrealista, podien fer la biblioteca en algun altre lloc i deixar-ho com a museu del despropòsit, perquè “manda güevos” el que he vist al emblemàtic Moli Fariner.
Ens volen enganyar dient que tot el que s’havia fet estava be. Per a poder tindre una opinió, s’ha de vore el que s’ha fet allí. Això em recorda a una frase que sempre m’ha fet molta gràcia “açò ho contes i no s’ho creuen”
Molta de la gent que es creu el que alguna premsa manipuladora ens ofereix dia a dia , sense contrastar, sense credibilitat i el que és més greu venuda per un troç de pizza, una cervesa i alguna coseta més que no porta res bo per a la salut .
Això li sol passar a la gent mediocre. Ser mediocre és no ser excel·lent. La paraula en si és bastant interessant, ja que descriu quan alguna cosa és de qualitat mitjana o de poc mèrit, tirant a dolent. De vegades esta gent mediocre s’uneix i fan pinya. Fan manifests, sempre pensant en el be comú, en que son ser superiors i sobretot que sempre són els que tenen més raó que els altres. Si algú ve a dir-los que el que han fet no està be, ho rebutgen perquè no poden aventurar-se a la idea de canviar –ho.
Ells no es poden equivocar I d’açò es tracta, de ser honests amb ells mateixos en mirar-se a l’espill, per a millorar i no per a dir “que guapo soy, que tipo tengo” sinó es pareixeran al Cristiano Ronaldo i no li cauran massa be a la gent. Encara que en el sou i en la faena cada vegada més es pareixen al CR7,
El ser excel·lent comporta tot allò que el mediocre no seria capaç de realitzar i en este cas hi ha que està convençut que solament a través del seu ego és protagonista del canvi. El ser excel·lent és per descomptat ser un triomfador.
No plores per ser mediocre
