La vida d'un mediocre
Definitivament la vida és dels mediocres. Qui no ha conegut a algú que sent el més inútil arribe als llocs més privilegiats. Estes persones que de l’única cosa que són capaços és d’usar la seua imaginació per a finalitats que li proporcionen un futur amb uns ideals molt alts. Són éssers individualistes. No busquen l’èxit, sinó la glòria, són molt sociables a causa que troben fàcilment a persones com ells (mediocres), tenen complex d’inferioritat, i un sentiment reprimit que mai podran ser intel·ligents. Per més que ells vulguen les seues poques capacitats els impedeixen arribar a realitzar coses que els intel·ligents fan. Perquè tenen el poder.
En el món real els incapaços estan a dalt i s’envolten de gent més estúpida per a conservar els seus càrrecs. Volen millorar les seues condicions de treball i arribar el més amunt possible sense importar-li els mitjans que utilitzen per a aconseguir-ho, no li importa trepitjar als altres, desacreditar i mentir amb tal d’arribar on pretén.
Aparentment sol ser una persona agradable i dòcil però sota aquesta aparença s’amaga una personalitat depenent, insegura, que no suporta a ningú que li faça ombra o puga destacar més que ell. és prepotent, manca d’empatia, és gelós, desconfiat i necessita sentir que tots l’admiren.
La relació amb els seus companys sol ser superficial i centrada en els interessos. Encara que aparentment sembla que és el que més treballa de l’empresa, en realitat no és així, destacar davant el cap o intentar relacionar-se amb aquelles persones que li poden ajudar a aconseguir el seu objectiu és el que acostuma normalment a fer.
Tal volta conegueu algun ?
Un bon dia ell mateix descobrirà qui és.
